Este libro nos propone un itinerario de cinco días por algunas de las juderías más importantes de Cataluña, para descubrir la historia de aquellos catalanes que profesaban el judaísmo y que fueron torturados, asesinados o expulsados salvo que renunciaran a su religión. La huella de esta cultura se nos muestra de una forma amena y rigurosa a la vez. Un viaje por las juderías de Cataluña es una obra de divulgación muy bien documentada y con un lenguaje muy llano. ¡Que tengáis un buen viaje!
Josep Maria Casas nació en Barcelona en 1947. Además de ser un viajero incansable, es un escritor especializado en libros divulgativos, en los que combina hábilmente el rigor histórico y el respeto al patrimonio cultural. Sus obras permiten descubrir los secretos, la historia y la gente de cada uno de los lugares visitados, y ofrecen a menudo un paisaje inesperado que sorprende al lector. Ha publicado las siguientes obras: La mirada de un turista: Barcelona (2012), Descubre la Barcelona masónica (2015) y El libro de Sabadell (2018).

Aquest llibre ens proposa un itinerari de cinc dies per alguns dels calls més importants de Catalunya, per tal de descobrir la història d?aquells catalans que professaven el judaisme i que van ser torturats, assassinats o expulsats llevat que renunciessin a la seva religió. La petja d?aquesta cultura se?ns mostra d?una manera amena i rigorosa alhora. Un viatge pels calls de Catalunya és una obra de divulgació molt ben documentada i amb un llenguatge molt planer. Que tingueu un bon viatge!
Josep Maria Casas va néixer a Barcelona el 1947. A més de ser un viatger incansable, és un escriptor especialitzat en llibres divulgatius, en els quals combina hàbilment el rigor històric i el respecteal patrimoni cultural. Les seves obres permeten descobrir els secrets, la història i la gent de cadascun dels indrets visitats, i ofereixen sovint un paisatge inesperat que sorprèn el lector. Ha publicat les següents obres:La mirada de un turista: Barcelona (2012), Una passejada per Barcelona (2014), Descobrint la Barcelona maçònica (2015), Descobrint Sant Cugat del Vallès (2016), El llibre de Sabadell (2018), Passejant pels calls de Catalunya (2018) i Quatre dies per Terrassa (2020).

L?obra poètica de Sandro Penna és una de les més importants del Novecento italià. Considerat algun cop com el Kavafis italià, la seva poesia obertament homoeròtica, tan aparentment cristal·lina i plena d?una estranya joia de viure, va ser molt admirada per Pasolini, que el considerava el millor poeta viu del país transalpí.
Amb Si la vida sabés l?amor meu oferim al lector català totes les poesies que el mateix poeta va triar, pocs anys abans de morir, com a testament literari. Són, parafrasejant l?autor, les que més valorava i les que volia deixar per a la posteritat, si la posteritat existís.
La ciutat meva era buida a l?albada, ciutat plena del meu desig total. Però el meu cant d?amor, el més real, era pel món una cançó ignorada.
Nascut a Perusa l?any 1906, va passar gran part de la seva vida a Roma, amb la seva mare. Obertament homosexual, Penna, que va viure sota el feixisme i el catolicisme la repressió més asfixiant, va patir una depressió profunda tot al llarg de la seva vida que li va impedir mantenir relacions personals sanes o treballar amb una certa continuïtat. Comptable, corrector de galerades, marxant, venedor d?embotits, rellotges i rampoines, va viure en la misèria més absoluta, per bé que de seguida es va fer un nom entre els poetes italians més reconeguts. Tot i guanyar els premis més destacats del país (Premi Viareggio per Poesie, 1956; Premi Fiuggi per Tutte le poesie, 1970; Premi Bagutta per Stranezze, 1977), va morir l?any 1977, sol i pobre, a la casa que havia compartit amb la seva mare.

Cròniques de Palma és un mosaic d?històries que ens ofereixen un recorregut per un segle de vida palmesana, des de l?inici de la Guerra Civil fins a l?incòmode futur del 2036, quan un estrany Virus i un estrany Fenomen han deixat una ciutat en ruïnes on el temps sembla plegar-se sobre si mateix i passat i present esborren les seves fronteres. Hi trobarem personatges més o menys coneguts, com en Llorenç, un aspirant a escriptor que veurà com la postguerra li obre la porta a un èxit que amaga una infàmia secreta i un amor perdut; o en Lluís Petrus, el primer campió de judo mallorquí, ara en plena decadència, que es veu embolicat en una tèrbola trama on no és ell el més fracassat, o en Biel, mestre represaliat, que molts anys després descobreix la vida paral·lela que hauria pogut tenir. Entre l?autoficció i la crònica, barrejant personatges reals i circumstàncies inventades, l?autor ens presenta una Palma sorgida de velles fotografies en blanc i negre, una ciutat ja desapareguda sota la uniformitat de les franquícies que només podem evocar en records imperfectes i ficcions nostàlgiques.
Damià Alou (Palma, 1959) és autor d?in extremis (10.000 Humans, amb il·lustracions de Lluís Juncosa, 1989); de les novel·les Una modesta aportación a la historia del crimen (Anagrama, 1991) i Àliens (Ed. 62, 2014); dels llibres de poemes De l?aiguamoll (Emboscall, 2004) i fantasmes (LaBreu, 2018), i de l?assaig El reverso de la cultura (Anaya, 2017). Ha traduït Dickens, Hardy, Capote, Larkin i Joyce (entre molts altres) i és professor a la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra. També ha col·laborat als suplements de llibres de La Vanguardia, el Diari de Barcelona, El Día de Baleares i l?Ara.

El març de 2020, en William, l?exmarit de la Lucy, li demana que deixi Nova York i se?n vagi amb ell a una casa que ha llogat a la costa de Maine. Ella hi accedeix a contracor i marxa pensant que tornarà al cap d?una o dues setmanes. Però les setmanes es converteixen en mesos, i només queden la Lucy, en William i el seu complex passat junts en una caseta arran de mar.
Farcida d?emoció i empatia, La Lucy a la vora del mar evoca la fragilitat i les lluites que comporta l?aïllament, així com les possibilitats que poden inspirar els dies llargs i tranquils. Al centre d?aquesta novel·la commovedora hi trobem les profundes connexions humanes que ens sostenen, fins i tot quan el món sembla que s?ensorri.
Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l?any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Els germans Burgess, Olive Kitteridge (Premi Pulitzer 2009 i Premi Llibreter 2010), Llum de febrer i Ai, William!, totes sis publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara el New Yorker i el New York Times.

Entre l?infern i la glòria és una novel·la que narra la vida i l?obra d?un dels primers escriptors catalans de tots els temps, Jacint Verdaguer, a la segona meitat del segle XIX. L?autor hi retrata una vida que per al seu protagonista va ser un infern i alhora un doble procés d?ascensió a la glòria: la glòria terrenal del poeta i la glòria celestial a què aspirava el sacerdot. És la història d?un geni de tarannà torturat, sempre insatisfet, resolut, capaç de passar de la submissió absoluta a l?Església a la rebel·lió contra el seu bisbe quan cau en desgràcia i el seu entorn natural ?el catalanisme regionalista? se li gira en contra.
La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d?amics ?els de la Lliga i els republicans? per influir en les decisions del poeta. En el reducte clos de la Vil·la Joana de Vallvidrera i enmig de grans tensions, sobresurten les figures de la família que el cuida, les visites que rep, els metges que el tracten, dos cosins intrigants que actuen rere les bambolines, i també el personatge d?en Pep, el soldat sanitari que l?assisteix, l?únic cor net en aquell microcosmos asfixiant. Acompanyant el relat, apareixen episodis de la vida del poeta emmarcats en la Barcelona de l?època en plena expansió industrial i urbana, l?ascensió del regionalisme, la segona carlinada, el Memorial de Greuges, les interioritats dels Jocs Florals, l?Exposició Universal del 1888, la bomba de la processó de Corpus, les seqüeles de les guerres d?Àfrica i de Cuba, la seva relació amb la família reial... L?acció se centra en indrets naturals o en ciutats i pobles de Catalunya i del món, seguint els periples viatgers del poeta per Amèrica, Europa i Àfrica i també a bord de diversos vaixells, d?un dels quals va ser capellà per dos anys.
Àlvar Valls (Barcelona, 1947) és autor d?una quinzena de llibres de gèneres diversos: poesia, narració juvenil, prosa literària i periodisme, entre d?altres. Resideix a Andorra des del 1979, on ha dirigit dues revistes i un diari. Ha esperat fins a l?any 2019 per iniciar-se en el gènere novel·lístic, amb El dinovè protocol, una ficció ucrònica sobre el «procés» català, i ara presenta Entre l?infern i la glòria, després de més de quinze anys de documentar-se sobre Verdaguer.

Charles Bukowski va ser ?i continua sent? una icona de la contracultura per excel·lència. Bevedor empedreït, salvatge de la literatura i foraster obstinat en el món de la poesia, va escriure sense complexos sobre la beguda, la feina i les dones, en poemes de carrer crus, la veritat dels quals ha tocat la fibra sensible de generacions de lectors.
Editat per John Martin, el cèlebre editor de Black Sparrow Press i amic íntim de Bukowski, Els plaers del condemnat és l?antologia poètica més completa de Bukowski, amb dos-cents setanta-quatre poemes extrets de vint-i-un títols diferents, a més d?una vintena de textos inèdits. Abastant tota la gamma de l?extraordinària i sorprenent sensibilitat del poeta, i amb el seu llenguatge inflexible i brillant, aquests poemes parlen d?una vida rica en experiències i de la «immensa intel·ligència de Bukowski, el cor bondadós que va veure-hi a través de la farsa de les pretensions i que es va apiadar de la nostra condició humana» (New York Quarterly). Els plaers del condemnat és un tresor poètic sorprenent, una lectura essencial tant per als admiradors de sempre com per als qui acaben de descobrir aquesta veu nord-americana única i llegendària.
Nascut a Alemanya i criat a la ciutat de Los Angeles, Charles Bukowski (1920-1994) va estudiar Periodisme sense arribar a acabar els estudis. Després del pas per la universitat va començar a escriure mentre viatjava pels Estats Units fent tota mena de feines. Durant la dècada dels seixanta va treballar com a carter i va començar a publicar escrits en revistes com The Outsider i a col·laborar en mitjans independents com ara Los Angeles Free Press o Open City. Considerat l?enfant terrible de les lletres nord-americanes, és autor de més de quaranta obres. La seva escriptura és provocadora i descriu l?ambient social de Los Angeles.

«Domènech suele ser aclamado como el más moderno de los modernistas, sobre todo por su dominio de la construcción con acero ligero».
Andrew Ferren, The New York Times
«Su don particular radicaba en la capacidad magistral para aprovechar la fantástica reserva de talento que todavía existía a finales del siglo XIX y reunir a los artesanos más destacados de la época».
Eddi Fiegel, The Telegraph
«En un contexto europeo, la obra de Domènech i Montaner está relacionada con los proyectos contemporáneos de Berlage en Ámsterdam, Horta en Bruselas, Wagner en Viena y Mackintosh en Glasgow, entre otros».
Hans Ibelings, profesor de la Facultad de Arquitectura de la Universidad de Toronto
Lluís Domènech Girbau (Barcelona, 1940) es doctor en Arquitectura y ha enseñado esta disciplina en Barcelona, Milán y Madrid. Es presidente de la Fundació Lluís Domènech i Montaner y miembro del patronato de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.

«Domènech sol ser aclamat com el més modern dels modernistes, sobretot pel seu domini de la construcció amb acer lleuger.» Andrew Ferren, The New York Times
«El seu do particular radicava en la capacitat magistral per aprofitar la fantàstica reserva de talent que encara existia a finals del segle XIX i reunir els artesans més destacats de l?època.» Eddi Fiegel, The Telegraph
«En un context europeu, l?obra de Domènech i Montaner està relacionada amb els projectes contemporanis de Berlage a Amsterdam, Horta a Brussel·les, Wagner a Viena i Mackintosh a Glasgow, entre d?altres.» Hans Ibelings, professor de la Facultat d?Arquitectura de la Universitat de Toronto
Lluís Domènech Girbau (Barcelona, 1940) és doctor en Arquitectura i ha ensenyat aquesta disciplina a Barcelona, Milà i Madrid. És president de la Fundació Lluís Domènech i Montaner i membre del Patronat de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.

«Domènech is often hailed as the most modern of the modernists, notably for his mastery of lightweight steel construction.» Andrew Ferren, The New York Times
«His particular gift lay in his masterful ability to harness the phenomenal pool of talent still available at the tail end of the 19th century bringing together the most outstanding craftsmen of the day.» Eddi Fiegel, The Telegraph
«In a European context, the works of Domènech i Montaner are related to the contemporary developments of Berlage in Amsterdam, Horta in Brussels, Wagner in Vienna, Mackintosh in Glasgow and beyond.» Hans Ibelings, professor at the Faculty of Architecture of the University of Toronto
Lluís Domènech Girbau (Barcelona, 1940) holds a doctorate in Architecture and has taught Architecture in Barcelona, Milan and Madrid. He is president of the Fundació Lluís Domènech i Montaner and a member of the board of the Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.